Comencem a donar forma als continguts i l'organització

La segona assemblea de l'FSCat va servir per consensuar uns punts mínims a nivell de continguts i d'organització perquè les assemblees puguin començar a funcionar i engegar el treball de base.

Els continguts del fòrum s'articulen al voltant d'uns eixos temàtics. Per seguir el fil que va deixar el primer fòrum es va acordar d'adaptar els eixos temàtics i adaptar-los a l'actual situació de crisi. És a dir, treballar entorn els drets socials, laborals i econòmics, per la defensa del territori, contra l'imperialisme, la guerra i la globalització i per una societat democràtica de manera que puguem entendre com ens afecta la crisi, parlar de les alternatives i les lluites, campanyes i estratègies que al voltant d'ella sorgeixen. Igual que al primer fòrum hi ha temàtiques transversals: el medi ambient, l'economia, la política o el gènere. Per acabar de posar les bases a la comissió de continguts les persones i organitzacions poden enviar propostes de temàtiques perquè aquesta les treballi. Es vol, tanmateix, que l'enfoc del fòrum sigui més pràctic, constructiu i positiu que no teòric i alarmista.

El Fòrum s'enten com un procés i no com un mer esdeveniment. Així doncs, tenen molta importància les activitats prèvies i posteriors a aquest per fer visible i difondre el fòrum. Una d'elles podria ésser un cicle de conferències que farà el Centre d'Estudis sobre els Moviments Socials. Així mateix s'han de dur a terme accions participatives arreu del territori, integrant tots els àmbits (com el rural) per tal d'extendre el fòrum més enllà de Barcelona i coordinar-lo amb els fòrums descentralitzats.

Un cop l'assemblea ha marcat les línies generals a seguir, les comissions han de començar a treballar. Les comissions que es va acordar que es crearien són les següents:

- Comissió econòmica: per finançar l'FSCat i seguir en la línia de l'autogestió que es va marcar al primer fòrum.

- Comissió logística: per trobar un espai on celebrar el fòrum i proveir-nos dels materials necessaris per a tal fi.

- Comissió d'extensió: que faci extensible la lluita i el fòrum a tot el territori.

- Comissió d'accions i mobilitzacions: que doni visibilitat al Fòrum i que l'ompli de creativitat, convicció i protesta.

- Comissió de continguts: per perfilar les temàtiques que s'hi treballaran.

- Comissió de comunicació: per tractar amb els mitjans de comunicació i per construir els nostres propis mitjans de comunicació com podrien ésser una web, un blog, etc.

Ara per ara les que començaran a treballar són la d'extensió, continguts i comunicació.

Les comissions es reuniran el dia 6 de maig a les 19h al Carrer Ryvadeneira, 6 3a planta i la pròxima assemblea serà el dia 20 de maig a les 19h al mateix lloc.

En marxa l'FSCat 2010!

Ja està en marxa el procés organitzatiu que ha d'aixecar el Fòrum Social Català del 2010. Després de l'arribada de companys activistes que van estar presents al Fòrum Social Mundial celebrat a Betlem, es va organitzar una xerrada amb l'excusa, que va acabar essent un pròleg a la primera trobada de l'assemblea organitzadora de l'FSCat. Tothom va coincidir en la necessitat de rellançar el Fòrum Social Català i secundar així el Segon Dia d'Acció Global, al voltant del qual s'articulen un gran nombre de fòrums que es celebren de manera descentralitzada arreu del món. Així doncs, amb el consens sobre la taula s'ha tornat a trobar de nou l'Assemblea de l'FSCat.

Reunits a Rivadeneyra, 6, com de costum, prop d'una vuitantena d'activistes vam tornar a veure'ns les cares. En primer lloc, vam recuperar les actes de les reunions d'avaluació que es van fer després del primer FSCat, vam fer intervencions en aquest sentit i vam compartir els nostres punts de vista sobre quins aspectes calia millorar. En l'àmbit de la participació es van destacar les absències d'alguns sectors com per exemple els anomenats sindicats majoritaris; en l'àmbit de la comunicació el poc impacte que vam tenir als mitjans de comunicació i la falta d'accions difusòries abans del fòrum; en l'àmbit programàtic l'absència d'una cloenda festiva, la poca transversalitat dels temes, la falta d'informació sobre què és el fòrum, l'estil massa similar a conferències dels seminaris, la falta de propostes a l'eix de territori i la no vinculació de l'Assemblea de Moviments Socials (AMS) amb els eixos temàtics; en l'àmbit metodològic la centralització excessiva a Barcelona i la falta de planificació/revisió en mires de futur com podia ésser la memòria. En l'àmbit més polític vam coincidir que el Fòrum havia d'ésser un espai de resposta i de creació d'alternatives a les múltiples crisis que condicionen les nostres vides, i que per tant el Fòrum havia d'estar estretament vinculat a les lluites actuals donant, per exemple, més importància a l'AMS. Un altre punt de coincidència va ser la falta de continuitat que vam donar al primer fòrum, tot i així es destaca l'aparició de noves campanyes i esdeveniments sorgits del mateix. En pro de solucionar l'excesiva centralització de l'FSCat a Barcelona, gent d'arreu del territori proposa que es celebrin actes descentralitzats a les provincies restants del Principat.

Tornem a tenir els mateixos debats de sempre. Partits polítics sí o no? Després d'un sa debat sobre aquesta qüestió la tanquem com al primer fòrum, respectant la carta de principis del FSM. No podran participar-hi formalment. Tanmateix, els seus militants tenen tot el dret a participar-hi com a activistes dels moviments socials, si ho són.

Decidim continuar treballant i posem deures per la pròxima assemblea: cal discutir propostes organitzatives per al pròxim fòrum i quines seran les temàtiques més importants que aquest haurà de tractar. Així mateix, cal crear les comissions de treball. Aquestes són l'espai des d'on es posa en marxa el treball més tècnic que desenvolupa les decisions de línia general o política que es decideix a les assemblees. Aquestes seguiran essent obertes a totes i tots. La pròxima:

22 d'abril, 19h a Rivadeneyra, 6, 3r pis. Barcelona.

S'espera la participació constructiva de tothom!

Cal fer passos cap a l’equitat lingüística

Des de l’Associació Catalana d’Esperanto volem advertir que cal no desatendre els temes d’equitat lingüística en els nostres Fòrums, en especial en tot allò que respecta a la comunicació amb organitzacions d’altres dominis lingüístics.

Estem constatant tots una evolució cap a un món, en els àmbits culturals i ideològics, cada vegada menys divers, la qual cosa té el seu correlat directe en la pèrdua de diversitat lingüística al món. Alhora, aquesta tendència està associada a un augment de les diferències econòmiques, cosa que també té la seva conseqüència directa en les transferències econòmiques que s’estableixen cap als països de llengua hegemònica pel sol fet que internacionalment s’estigui emprant el seu idioma. Aquests guanys, que aporten un percentatge significatiu del PIB dels països anglosaxons i perllonga la seva dominació, es deu a diferents raons, com la major venda dels productes escrits o audiovisuals en anglès i el turisme lingüístic, però també als estalvis en el sistema d’ensenyament i a la major capacitat de negociació i d’aconseguir llocs de treball d’alt nivell per part d’aquells qui tenen la llengua hegemònica com a primera llengua. Per altra banda, aquesta desigualtat es trasllada als altres països, de manera que aquells que tenen recursos per millorar el seu coneixement d’anglès tenen majors possibilitats per accedir a llocs de treball més remunerats – o, aviat, a carreres universitàries, en què a Catalunya s’exigirà haver cursat diverses assignatures en aquesta llengua per a obtenir un títol.

Pensem que cal plantejar un model lingüístic plural i sostenible per a la societat global, un model, però, que implica un canvi de paradigma. Des de l’Associació Catalana d’Esperanto plantegem una solució que combina diferents propostes per a vertebrar una política lingüística que permeti assolir els drets lingüístics, entesos com a complement indissoluble dels drets humans; la diversitat lingüística, entesa com una part essencial de la diversitat cultural; i el dret a la comunicació plena entre persones de llengües diferents, com a mitjà de superació dels prejudicis vers la cultura de la pau – una política que sigui curosa amb l’equilibri ecològic de les diferents llengües. Aquestes polítiques, que passen per una discriminació positiva per a aconseguir la normalització lingüística de les llengües minoritzades en el seu territori propi i per la facilitació de l’aprenentatge de la seva llengua als nous col·lectius de ciutadans, impliquen també l’ús d’una llengua auxiliar internacional neutral, en àmbits restringits, com a pont entre llengües i cultures, afavorint i palesant la seva plena igualtat.

Per això, vam fer una proposta al FSC que reprenem aquí: totes aquelles experiències que considerem que val la pena donar a conèixer fora del nostre àmbit lingüístic, donem-les a conèixer també en esperanto, com a mostra que som conscients que cal endegar el camí cap a l’equitat lingüística, que és una més de les fites que cal assolir per a progressar cap a una societat més justa.

Fòrum Social Català: un primer balanç

Per Josep Maria Antentas i Esther Vivas. Article publicat a www.revoltaglobal.cat

La celebració del Fòrum Social Català (FSCat), celebrat del 25 al 27 de gener a Barcelona, ha estat un gran èxit, i ha superat les expectatives de bona part del nucli promotor i sobretot d’aquells que havien seguit més de lluny el procés organitzatiu. Un èxit pel que fa al número de participants, per l’interès i la qualitat de molts dels debats, per la dinàmica preparatòria i pel bon clima polític mantingut durant tot el Fòrum. En el present article, intentarem oferir unes primeres reflexions sobre aquesta experiència i apuntar alguns dels reptes de futur que es plantegen.

Un context difícil

El FSCat s’ha realitzat en un context difícil per als moviments socials catalans, marcat per la fi de les grans mobilitzacions del període 2000-2004 i per una forta tendència a la dispersió i fragmentació. En els últims temps, han existit nombrosos conflictes i protestes però en general aquestes han estat molt defensives, aïllades, amb una base social reduïda i amb dificultat per a transcendir el seus nuclis impulsors i els sectors organitzats. Tot i així podem senyalar certes excepcions com algunes campanyes en defensa del territori, en particular la No a la MAT, o les mobilitzacions per a una vivenda digna (encara que aquestes han perdut en els darrers mesos un cert impuls ja sigui per les dificultats de mantenir un moviment en alça de forma sostinguda en el temps, com per l’impacte propagandístic de les mesures d’aparador promogudes pel govern del PSOE). De totes maneres, malgrat la dispersió de les resistències i la pèrdua del seu caràcter de masses, en aquests darrers anys s’han donat nombroses iniciatives significatives a petita escala, “per sota” (algunes lluites sindicals combatives, protestes barrials, experiències d’economia alternativa, cooperatives de consumidors de productes ecològics, mitjans de comunicació alternatius, iniciatives editorials...) que han demostrat l’existència d’un franja social combativa front al neoliberalisme i que pot ser la base per a un nou impuls.

Més en general, el FSCat ha arribat en una conjuntura internacional marcada, des de l’any 2004, per la pèrdua de centralitat de les mobilitzacions internacionals lligades al moviment “antiglobalització”, que van ser el seu l’eix vertebrador. Un moviment “antiglobalització” que ha anat perdent capacitat aglutinadora i unificadora, en un context d'auge i de multiplicació de les lluites concretes enfront del neoliberalisme i de major dispersió sectorial i de “nacionalització” de les mateixes. Un escenari, en definitiva, marcat per una crisi de perspectives per part del moviment “antiglobalització” i del procés del Fòrum Social Mundial (FSM). Aquest darrer, té el repte de seguir sent un instrument útil per a l’articulació internacional de les forces crítiques amb la globalització neoliberal i evitar caure en un procés de repetició i rutinització.

La decisió de no realitzar l’any 2008 una altra edició del Fòrum Social Mundial, com en ocasions anteriors, i portar a terme una jornada internacional descentralitzada, el 26 de gener del 2008, obeïa a la constatació que un ritme tan elevat de fòrums socials (al FSM cal afegir-hi les edicions continentals i vàries iniciatives temàtiques) suposava una inversió d’esforços i energies excessives en aquest procés per part de les organitzacions implicades, amb la qual cosa es corria el risc de treure forces de lluites i campanyes concretes i de contribuir a una creixent desconnexió entre el procés internacional del Fòrum Social Mundial i les lluites reals. La crida internacional pel 26 de gener va arribar en un moment de certa desconnexió dels moviments socials catalans (i més en general del conjunt de l’Estat espanyol) respecte a la dinàmica internacional del procés dels fòrums socials, amb l’excepció d’algunes ONGs i determinades campanyes amb vincles internacionals com la del deute.

Cal tenir en compte que en la fase d’expansió del moviment “antiglobalització”, després de Seattle el 1999, i d’ascens dels procés dels fòrums socials a partir del 2001, els moviments socials catalans van tenir una participació notable en les mobilitzacions internacionals “antiglobalització” i en el procés del Fòrum Social Europeu, des de Florència el novembre de 2002 fins a Londres l’octubre de 2004. En aquestes darrers anys, però, s’ha donat una creixent desconnexió respecte aquestes dinàmiques internacionals, com a conseqüència de la pèrdua de centralitat del moviment “antiglobalització”, de “nacionalització” i fragmentació de les resistència i de disminució de l’interès cap el procés dels fòrums un cop “l’efecte novetat” ha passat.

Un fòrum de perfil unitari i militant

El Fòrum Social Català es va començar a preparar el juny de 2007, arran de la crida del Consell Internacional del Fòrum Social Mundial per a celebrar una jornada internacional descentralitzada el 26 de gener del 2008. La crida inicial va ser realitzada formalment per Arcadi Oliveres i ràpidament va atraure a un ampli espectre d’organitzacions que van donar legitimitat al projecte. Aquest ventall de col·lectius implicats incloïa múltiples ONGs, sindicats alternatius com la Intersindical Alternativa de Catalunya (que de forma recurrent és l’organització sindical catalana més compromesa amb les lluites i els moviments socials), grups feministes, cristians de base, organitzacions de l’esquerra anticapitalista, de l’esquerra independentista, grups ecologistes, col·lectius de l’economia social i solidària, plataformes locals, etc. Cal fer notar, però, l’absència de l’esquerra parlamentària i dels sindicats majoritaris en tot el procés de preparació del FSCat (malgrat alguna presència testimonial en alguna reunió preparatòria o durant el propi esdeveniment).

Tot i que inicialment la resposta a la crida va ser molt positiva, en termes del nombre i diversitat d’organitzacions implicades, amb el temps el nucli de l’organització i l’assistència a les assemblees preparatòries es va anar reduint (tot i mantenir l’heterogeneïtat i la pluralitat entre els seus membres) generant-s'hi una certa incertesa sobre el resultat final de projecte, de la seva dimensió i de la seva capacitat aglutinadora. En un període de fragmentació de les lluites, d’alguns intents fallits de creació de marcs de treball activistes i unitaris, d’una certa pèrdua d’interès pels fòrums socials (sobretot després del més o menys fallit Fòrum Social Mediterrani, el juny del 2005, que va ser percebut com un procés més aviat extern a la dinàmica dels moviments socials catalans, sense negar el seu interès en termes d’afavorir el contacte entre moviments de les dues riberes de la Mediterrània/2)... semblava difícil que un “fòrum social català” fos capaç de generar una dinàmica de treball unitària, radical i amb capacitat d’arrossegament d’amplis sectors socials. Ara, l’èxit del FSCat, reconegut per pràcticament tots els sectors, és un dels millors resultats del Fòrum.

A grans trets, podríem dir que l’èxit del FSCat s’ha evidenciat a partir de diferents aspectes. D’entrada, en l’alt nombre de participants, entorn de cinc mil persones, que van omplir les més de noranta activitats realitzades que incloïen des de seminaris, a passi de vídeos, exposicions, jocs infantils... Un altre element a destacar va ser la qualitat dels debats. De fet, els més de cent seminaris proposats van haver de reduir-se a uns 48, degut a problemes d’espai, la qual cosa va obligar a la fusió i a la creació de sinèrgies a l’hora de redefinir els seminaris obligant a un exercici de concreció i estructuració en el plantejament dels tallers per part de les diferents entitats convocants. Cal tenir present que alguns seminaris van ser organitzats per un alt nombre d’entitats i la preparació d’alguns d’ells va requerir la celebració de vàries reunions prèvies.

L’organització del FSCat va basar-se en un treball assembleari i horitzontal, partint de la implicació voluntària dels seus membres i optant per un model de fòrum de pressupost ajustat i autofinançat. L’estructura de l’esdeveniment va respondre a aquest caràcter “horitzontal” optant per l’organització de diferents seminaris en paral·lel i en “igualtat de condicions” i fugint de la celebració de grans conferències i de ponències magistrals. Els dies previs a la celebració del Fòrum a Barcelona van portar-se a terme iniciatives descentralitzades en diferents municipis com Sabadell, Castelldefels, Tarragona... que van permetre “escalfar motors” i portar l’experiència del FSCat a nivell més local. Malgrat que l’extensió territorial del Fòrum hagués pogut ser mes exhaustiva, cal valorar-la com a bona, especialment, si tenim en compte el poc temps amb el que es va comptar i les limitacions dels efectius dedicats a realitzar aquesta tasca.

A més, cal senyalar el bon clima de treball entre el nucli promotor, malgrat la seva heterogeneïtat política i sectorial. De fet, les formes i el discurs del Fòrum van ser unitàries i radicals donant veu, sobretot en els actes centrals, als sectors en lluita del moviment com els conductors d’autobusos del TMB, la xarxa en suport a Palestina, el moviment feminista i la campanya a favor de l’avortament, etc. El perfil del FSCat va ser militant i activista, el d’un fòrum orientat a l’acció. Podem dir que des de la “contra-conferència” realitzada durant la campanya contra el Banc Mundial el 22-23 de juny de l’any 2001 no hi havia hagut a Barcelona una iniciativa d’aquest estil comparable.

Aquest perfil militant i activista va quedar, especialment, reflectit en l’èxit de l’Assemblea de Moviments Socials que va comptar amb una nombrosa assistència, més de 400 persones, i amb la participació (activa o passiva) d’una àmplia varietat de col·lectius i d’organitzacions representant un espectre politico-ideològic molt divers. La preparació de l’Assemblea va estar directament lligada al procés del FSCat, mostrant així el caràcter radical i activista del propi Fòrum, que aparegué com una expressió de les lluites en curs. Malgrat que el nucli promotor del procés preparatori de l’Assemblea fou relativament reduït, al final un ampli nombre de col·lectius van integrar-se en la dinàmica. L’Assemblea de Moviments Socials va desenvolupar-se en un clima unitari i amb una clara de voluntat de treball conjunt per part dels assistents, convertint-se en una bona tribuna per a donar visibilitat a moltes de les lluites concretes que estan portant a terme els diferents moviments socials catalans.

En realitat l’èxit del FSCat ha posat de manifest com després d’un llarg període de fragmentació i de replegament, bona part de les organitzacions i els moviments socials catalans sentien la necessitat de “trobar-se”, de “veure’s” i aplegar forces. La consciència d’aquesta necessitat de sumar i de treballar en comú, en un període de feblesa, explica en bona mesura el bon clima del treball unitari que va presidir el Fòrum i l’interès que va despertar l’Assemblea de Moviments Socials, fins i tot entre els nuclis militants que no havien participat en la seva preparació. El Fòrum va deixar bones sensacions i un bon estat d’ànim entre els seus participants i va servir per a injectar energies i “recarregar les piles”.

El FSCat ha estat la primera activitat unitària, àmplia i exitosa de tipus general realitzada en molt de temps que ha tingut un ampli ressò i un paper federador entre els moviments i les organitzacions socials, després d’un període marcat per la fragmentació i la dispersió de les lluites. Aquest èxit, reconegut per pràcticament tots els sectors, és un dels millors resultats del Fòrum i dóna una legitimitat al treball de futur tant del FSCat com de l’Assemblea de Moviments Socials.

Reptes i perspectives

El neoliberalisme ha aconseguit fragmentar com mai als sectors populars treballadors i a les resistències socials. Teixir convergències i crear punts d’encontre per a revertir aquesta tendència ha de ser un objectiu estratègic central de les forces oposades a la globalització neoliberal. Això requereix buscar espais de confluència, com ara els fòrums socials (i altres àmbits de treball unitari) que permetin l’elaboració d’un discurs global i integrat de crítica a l’estat actual de les coses que sigui compatible amb les particularitats i els interessos específics dels diferents grups socials que el qüestionen.

Els fòrums socials no son una fi en sí mateixos, sinó un instrument al servei de la discussió i l’articulació de campanyes i mobilitzacions, i han de ser vistos i concebuts com a tals. Tenen sentit si ajuden a avançar en aquesta direcció. Des del seu naixement l’any 2001, els fòrums socials han actuat com un cert pol unificador i com un espai de convergència de solidaritats/3. Per bé que aquestes siguin encara fràgils, sovint poc duradores i en molts casos limitades al terreny simbòlic. Els fòrums no han generat automàticament un reforçament de les lluites concretes contra el neoliberalisme, però sí que han estat un referent per algunes de les mateixes i han servit per a inspirar iniciatives diverses, contribuint a crear un clima més propici al treball en comú en els llocs on s’han celebrat. Aquest hauria de ser precisament el llegat del FSCat.

Després de l’èxit del FSCat és important aprofitar l’impuls que aquest ha creat i la dinàmica que s’ha generat per intentar consolidar un espai de trobada i encontre de les organitzacions i els moviments socials catalans. Ara cal saber gestionar col·lectivament aquest èxit, evitant tant malbaratar el què s’ha aconseguit amb actituds que dificultin el treball unitari, com replegant-se de nou exclusivament en les activitats quotidianes de cadascú.

Més en general, en aquest escenari, els moviments socials catalans tenen el doble repte d’aprofundir en el seu arrelament local i enfortir-se “per sota” i, en paral·lel, crear formes d’articulació que evitin l’aïllament de les resistències socials, a través d’espais com els fòrums, campanyes, i xarxes concretes. Ambdues coses són necessàries i complementàries i convé no realitzar falses oposicions estèrils, com a vegades es fa, entre treball “de base o local” i coordinació de les lluites.

Un espai com el de l’Assemblea de Moviments Socials, si se sap gestionar bé, pot contribuir a fer-nos avançar en la direcció necessària, sense tenir però expectatives desmesurades o irreals (que només serveixen per generar frustració). L’Assemblea de Moviments Socials hauria d’esdevenir un espai de trobada regular d’organitzacions i moviments socials de naturalesa diferent i d’un espectre político-ideològic divers, que permetés l’intercanvi de punts de vista, la comunicació fluïda i regular entre iniciatives i grups que no sempre tenen relació, afavorir el debat estratègic, i proporcionar suport a les lluites reals. El repte és anar passant de les convergències i les solidaritats simbòliques a les tangibles i al reforçament concret de lluites específiques. Les formes que prenen les lluites reals són imprevisibles i canviants i l’articulació de les resistències socials no es realitza per decret. Es tracta d’un procés dinàmic, amb alts i baixos, que requereix voluntat de treball conjunt i habilitar espais de convergència i solidaritat que permetin la discussió mútua, crear un cultura de treball compartida i aprendre a veure els problemes particulars des d’una òptica general.

El Fòrum Social Català no ha estat cap panacea o fórmula màgica per als moviments socials catalans, però sí ha estat una inciativa que pot contribuir a acumular forces i que ha marcat un cert punt d’inflexió en la trajectòria dels darrers anys. Un pas endavant que ens ha d’ajudar a enfortir les resistències al neoliberalisme i permetre una major articulació i coordinació de les mateixes, en la perspectiva d’anar iniciant una nova fase d’ascens de la contestacio social. Aquest és el gran repte que tenim per endavant.

Què vol ser aquest blog?

Per Manuel Simarro.

El bloc del FSCat pot i ha de ser útil. El primer Fòrum Social Català va concloure el dia 27 de gener amb una manifestació pels carrers del centre de la ciutat de Barcelona. Va concloure? Sí. En assemblees posteriors s’ha decidit que el Fòrum no és cap procés permanent i que els moviments socials s’autoconvocaran amb el suficient temps, i si ho creuen necessari, per preparar-ne un altre, el segon.

Durant aquest temps els propis moviments socials han de seguir les seves pròpies dinàmiques, les seves lluites concretes, i teixint xarxes i arribant a consensos en el dia a dia. El bloc no pretén ser ni molt menys un espai on els moviments socials s’hi enfrontin o debatin per arribar als consensos necessaris per canviar el món. Això, i penso que tots estem d’acord, s’ha de fer a peu de carrer, treballant en el dia a dia. Ara bé, els moviments estan en constant creació, i els seus activistes en constant pensament. Aquí és on el bloc es pot convertir en un espai útil. Un espai on les idees i les opinions, els articles que escriuen aquests activistes, poden tenir un espai no tan sols de publicació, sinó també de debat. Aquest pot ser un espai per fer visible per a tothom les idees de la gent que pensa en el canvi, en el com d’aquest canvi. Al estar organitzat de forma participativa i de no censura hi poden convergir opinions molt diferents, que tot i que ja es demostren en les lluites concretes, moltes vegades queden escrites i poden tenir un espai de debat a nivell virtual. Pretén ser doncs el blog, una eina substitutòria? No. El blog pretén ser una nova eina, participada per tothom qui ho vulgui que faci trobar tots els parés en un sol espai. Un espai que pot ser útil, i que jo crec que és necessari. Un espai que a més d’opinió i debat, consta d’una agenda de mobilitzacions on totes les entitats hi poden datar les seves, i com no: un espai obert a qualsevol suggeriment per la seva millora estètica o funcional. Així , volem convidar a les entitats participants del Fòrum Social Català, i als seus activistes, a que ens facin arribar els seus articles d'opinió, i que obrin el debat en l'espai habilitat sota de cada entrada.

Els Fòrums que canviaran el món

Per Jordi Calvo Rufanges. Publicat a Illacrua, nº 157.

El FSCat, que es va celebrar a Barcelona l'últim cap de setmana de gener, sota el paraigües del Fòrum Social Mundial i la seva Crida a la mobilització global, va desenvolupar-se envoltat dels debats que es donen als altres fòrums socials mundials, regionals, temàtics, nacionals i locals. Més de 5.000 participants, 90 activitats i 200 entitats adherides avalen la seva metodologia organitzativa; i ens fan plantejar-nos quins són els reptes de futur de l'FSCat i dels altres Fòrums.

De fet, el Fòrum té tants punts de vista i opinions que fa impossible i inevitable que hi hagi conflictes. Perquè un espai obert que basa la seva raó d'ésser en la diversitat i pluralitat és capaç d'acollir i acceptar tot tipus d'opinions sobre ell mateix, i de resoldre aquests conflictes de manera integradora, a través del consens. Al Fòrum conviuen corrents polítics de molt diversa índole i grans discussions entre els intel·lectuals i activistes lligats al seu procés. Aquestes discussions tracten des de l'acció política que ha de tenir fins a la seva estructura organitzativa, prestant especial atenció a si el Fòrum ha de ser un espai o un moviment social.

Revolucionari o reformista?

L'acció política que ha de tenir el Fòrum no està consensuada, excepte que cal combinar les lluites polítiques locals amb les globals. S'insisteix que les lluites locals són les que alimenten les globals, és a dir, que la globalitat és resultat de la suma i interacció de totes les localitats.

Ideològicament es presenten en el Fòrum dues visions clarament enfrontades: la revolucionària i la reformista. La primera pretén canviar el sistema capitalista de forma radical, mentre que la segona es conformaria que el canvi es portés a terme en l'última fase del capitalisme, la globalització neoliberal. Per altra banda hi ha una discussió respecte a la relació entre els moviments socials i el Fòrum, amb els poders governamentals, donant-se posicions més col·laboracionistes d'una banda, i postures de confrontació i fins i tot desobediència, de l'altra.

Aquest debat té molt a veure amb el tipus d'organització del que parlem, perquè malgrat que l'autogestió convida a participar i no exclou ningú, és cert que dóna més oportunitats a qui té més capacitats, sobretot financeres.

És el cas de les ONG, que poden ocupar un protagonisme que incomoda els moviments socials de base. Les ONG solen estar més a prop de les postures reformistes, mentre que els moviments socials defenen idees més revolucionàries.

Espai o moviment?

A continuació, el debat que més espai ocupa en els espais de discussió del FSM és el de si es tracta d'un espai o d'un moviment, i de quina ha de ser la seva evolució. Qui defensa l'evolució del Fòrum cap a un moviment de moviments, cas en el qual necessitaria una estructura definida i uns líders determinats, es deixa dur per les ànsies de transformar el món més que pel realisme del que suposaria tal opció. Si el Fòrum tingués líders, declaracions i un programa de treball determinat, deixaria de ser obert i divers, perquè no hi ha dubte que un programa i uns líders no acontentarien al cent per cent els actuals i futurs participants en el procés del Fòrum.
No obstant això, el potencial del Fòrum com a espai no impedeix que alguna cosa així succeeixi. L'única cosa que exigeix és que aquests moviments unificadors no utilitzin el nom del Fòrum per signar les seves proclames. En aquest sentit és important no crear confusió entre les conclusions de l'Assemblea de Moviments Socials i el Fòrum. Perquè aquest no té declaració final ni cap conclusió unitària. Perquè l'èxit de la fórmula dels Fòrums és el seu caràcter incloent, que ens fa ser més dels que mai hem sigut; i intentar reduir tota la diversitat del Fòrum a una declaració faria que els que no es sentin identificats deixen de participar-hi, i la nostra força es veuria reduïda de tal manera que tornaríem a fracassar en l'intent de canviar el món.

Què aconsegueix el Fòrum?

Per parlar del futur del Fòrum és important ser conscients dels seus assoliments i èxits. Es pot dir que el Fòrum ha aconseguit vèncer el neoliberalisme, perquè ha creat un pensament crític, contra el pensament únic, d'aprofundiment en les polítiques neoliberals, a través d'una nova consciència col·lectiva sobre la veritable possibilitat que un altre món és possible. El Fòrum també estimula la pràctica d'una democràcia real i participativa, mitjançant l'autogestió, la diversitat, la pluralitat i el consens. Finalment, podem afirmar que el Fòrum fa més fort al moviment antiglobalització o moviment per la justícia global, a través de l'articulació de xarxes i l'intercanvi d'experiències entre activistes.

El Fòrum ens mostra que un altre món és possible i que amb solidaritat i compromís podem fer-lo realitat. La qüestió no és si guanyarem o no, ni si aconseguirem el poder per canviar el món, sinó què ja estem canviant el món, amb les reunions, trobades, debats, fires, xerrades, assemblees, i tantes altres activitats que al Fòrum es donen i que ens fan aprendre a treballar
millor, a fer-ho amb altres. El Fòrum ens proposa no entrar en dinàmiques competitives amb altres moviments i organitzacions que treballen pel mateix que nosaltres, i ens anima a buscar el que ens uneix en lloc del que ens diferencia, a no voler guanyar les discussions amb votacions on surten guanyadors i perdedors, a decidir per consens, per no excloure ningú i donar així exemple al sistema que pretenem canviar.

Desaprendre el valors del capitalisme

El Fòrum tracta de lluitar pel reconeixement dels classificats com inferiors per no ser homes, blancs i occidentals, promovent una nova forma de ser masculins i femenins. El capitalisme ens assegura que no existeix l'inferior o diferent, allò que no és productiu des d'un punt de vista capitalista, allò que està fora del mercat, basant-se en classificacions socials com les races, el sexe, les nacionalitats i la capacitat adquisitiva. El Fòrum tracta de recuperar i valoritzar els sistemes alternatius de producció, de les organitzacions econòmiques populars, de les cooperatives de treballadors, de les empreses autogestionades, de l'economia solidària. El Fòrum proposa alternatives als conceptes de progrés i desenvolupament. La proposta radica en el fet de donar valor a la vulnerabilitat, la tendresa i la cooperació davant de la productivitat, competitivitat i agressivitat predominants en les societats capitalistes.

El sistema actual ens diu que no existeix l'ignorant, és a dir, allò que no segueix els cànons de la ciència moderna. El Fòrum tracta de crear vincles entre el coneixement científic i altres tipus de coneixement, sense l'objectiu que tots siguin iguals, obrint la discussió de la validesa de tots ells, afavorint la participació de tots els sabers implicats al mateix nivell. La globalització ens diu que no existeix el local, perquè no pot ser una alternativa al global o universal perquè es diu que el local és resultat de la globalització. El Fòrum tracta de recuperar la importància d'allò local, des de l'acceptació que el món és la suma de les seves diversitats.

Construir la resistència anticapitalista

Per Laia Altarriba. Publicat a la revista L'heura.

Les aproximadament 5.000 persones que van assistir els dies 4, 5 i 6 a les activitats convocades a Barcelona en el marc de l’FSCat han mostrat, sobretot, que la gent que participa en moviments socials, col·lectius de base i organitzacions anticapitalistes té ganes de trobar-se per debatre i reforçar el treball en comú. I sembla que s’han començat a bastir algunes bases perquè aquesta sinèrgia sigui possible.

Feia anys que no vèiem a Barcelona mostres de treball unitari amb tanta participació. Possiblement ens hauríem de remuntar a les dinàmiques prèvies a l’arribada, primer, del tripartit al govern principatí, i, després, a la victòria de Zapatero a les eleccions estatals. Aquell va ser un període d’auge del moviment antiglobalització, on van convergir persones i grups molt diversos amb el lema de “un altre món és possible”. Van comptar, s’ha de reconèixer, amb la complicitat d’uns mitjans de comunicació que van donar publicitat a tot aquest moviment per tal de debilitar el govern d’Aznar. Però al marge de les mobilitzacions que els grans mitjans van ajudar a convertir en multitudinàries, és cert que es van crear espais amplis de trobada de les lluites sectorials i d’una esquerra en major o menor grau anticapitalista.

Ara ens trobem en una etapa diferent. Amb la victòria del tripartit i del PSOE a nivell de l’Estat espanyol, els mitjans de comunicació dins de l’òrbita dels partits que ara estan al govern van desactivar els seus suports a les dinàmiques mobilitzadores dels moviments socials. Molts d’aquests moviments, a més, van canviar la seva actitud amb el nou govern, ja que n’esperaven transformacions reals en les polítiques socials, econòmiques, nacionals o ambientals.

I sí que hi ha hagut canvis, però s’han quedat sobretot en les formes, perquè ni el govern de la Generalitat ni el de Madrid han aturat les polítiques neoliberals, sinó que aquestes fins i tot s’han agreujat: amb la continuació del model econòmic basat en el ciment i l’especulació, amb una política fiscal on els rics cada cop paguen menys, amb una despesa pública de les més baixes de la UE i amb una pèrdua de poder adquisitiu de les classes populars, per citar alguns exemples. En altres terrenys, si bé és cert que Zapatero va retirar les forces de l’Iraq poc després d’assumir la presidència, la presència de tropes s’ha mantingut i augmentat al Líban i a l’Afganistan.

I pel que fa al respecte dels drets nacionals catalans, el procés de l’Estatut ha estat vergonyós, tant per la capacitat de Zapatero de mentir sense despentinar-se com per la manca de capacitat del govern català de plantar-li cara. A més, cal sumar-hi la incapacitat per impedir el tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià o per retornar tots els Papers de Salamanca. I en polítiques repressives, aquells que fa anys van criticar Julia García-Valdecasas han convertit els Mossos d’Esquadra en deixebles avantatjats de qui va ser delegada del govern d’Aznar a Catalunya.

Al meu entendre, després de la desorientació de part dels moviments socials els primers mesos (i anys) de les noves legislatures, el pati s’ha clarificat a poc a poc. A mesura que totes aquestes polítiques neoliberals han anat quedant desemmascarades, els sectors més combatius de l’esquerra catalana hem sabut connectar millor el nostre discurs crític contra les polítiques dels governs amb els moviments socials que d’entrada havien confiat en les promeses dels nous gestors. I és que són molts els que s’han adonat que aquelles promeses esdevenien paper mullat.

L’èxit del Fòrum celebrat els darrers dies, doncs, s’hauria d’interpretar com el punt de trobada de totes les resistències que s’oposen a les polítiques neoliberals de la Generalitat i la Moncloa, i que són conscients que cal articular espais de trobada de l’esquerra rupturista. Tot i que en realitat cal reconèixer que part dels organitzadors de l’FSCat no se circumscriuen dins de l’esquerra anticapitalista. L’espai al que em refereixo possiblement queda millor delimitat si ens fixem en les organitzacions i col·lectius que van participar en l’Assemblea de Moviments Socials. És a partir d’aquest i d’altres espais de confluència que ja existeixen (com la Trobada Alternativa i Social de Nou Barris o el Moviment Popular de Sabadell, en l’àmbit local, o la Xarxa contra els Tancaments d’Empreses, en l’àmbit laboral) que l’esquerra anticapitalista dels Països Catalans podrà començar a bastir una alternativa socialista des de la perifèria europea a la depredació i explotació que ofereix el capitalisme. La feina que tenim per davant és enorme i s’ha de fer a poc a poc i ben feta, però és l’única manera de construir un altre món, que no només és possible, sinó que és imprescindible.