Reflexió post-fòrum

Per trencar el gel, començarem amb una reflexió d'en Pau Urenya de l'Espai per a la desobediència de les fronteres, que responia així a les preguntes que li realitzaven al diari l'Accent:

1. Quina valoració fas de l'FSCat?

Doncs si haig de ser sincer, des del primer moment que vaig sentir que es feia el Fòrum no m´hi vaig sentir implicat. Bàsicament per una certa desil·lusió de com s´havia anat perdent tota la potència política que havien adquirit els Fòrums Mundials. Altrament perquè, com en certa manera es va vore dissabte, moltes vegades el Fòrums s´han transformat en una mera exposició de capelletes, on cadascú va a vendre la seua mercaderia (ideologia) i a ser espectador de la ideologia dels demés. Per altra banda, les estructures que han impulsat el fòrum segueixen practicant la política de la representació, com si l´FSCat fos un "altre" actor més en la "política amb majúscules". Però els moviments no necessitem representar ningú, ni que ningú ens represente... Si no som capaços d´incidir en conflictes reals no tenim sentit. Hem de renunciar a "representar" els migrants, els precaris, els explotats... ells no necessiten a ningú que els represente, tampoc nosaltres. Hem de ser, amb ells, agents determinants en la imposició d´allò comú: la llibertat, els drets socials i els béns comuns.Malgrat tot, val a dir que el dissabte passat vaig tenir una sensació de revifalla. Em va impressionar la quantitat de gent. Va ser només això, una sensació, però que em va fer pensar que si es canviaven certes fórmules anquilosades de viure esdeveniments com aquests es podria fer un salt qualitatiu engrescador.

2. Penses que cal donar continuïtat als espais de trobada dels moviments socials? Si és així, com s´hauria de fer?

Evidentment. És importantíssim. Però crec que caldria un replantejament de format i objectius per evitar que tinguem la sensació que ens hem passat el temps de confluència mirant-nos el melic i de reüll vigilant el melic de l´altre per després fer valoracions d´autocomplaença i tornar a casa amb les mans buides però amb la sensació d´haver fet la bona acció de l´any. No és cert que al Fòrum hi ha vingut molta gent i amb moltes ganes de fer coses? Doncs posem el Fòrum en un lloc de conflicte i donem opcions per fer coses respecte a aquest conflicte, tothom i el mateix dia.La clau, crec jo, és marcar-nos un objectiu doble pels encontres: agermanament entre moviments i conflicte amb els poderosos. Afortunadament, ha passat el temps de la guerra entre clans i de les disputes ideològiques de pati. "Estar junts" i debatre civilitzadament és un bon pas, però no és suficient.

3. Sobre quins temes i campanyes consideres que haurien de convergir els moviments socials i les organitzacions de l´esquerra anticapitalista dels Països Catalans?

Sobre els mateixos que a la resta de moviments europeus i de mar enllà! Bàsicament, hauria de ser una convergència que tingués per objectiu la democràcia radical, la democràcia absoluta. És a dir, la ciutadania universal i la llibertat de moviment, l´accés a la renda universal, la defensa radical del territori i els béns comuns, l´exercici del dret a decidir col·lectiu i individual, la defensa dels espais socials, la defensa de l´autonomia dels moviments i l´autonomia dels cossos i els afectes. Quasi res!

Endeguem doncs, amb aquesta curta reflexió el primer dels debats! Aprofitem també per animar a tothom per participar del blog, no tan sols del debat i la mobilització, sinó enviant articles.