Els Fòrums que canviaran el món

Per Jordi Calvo Rufanges. Publicat a Illacrua, nº 157.

El FSCat, que es va celebrar a Barcelona l'últim cap de setmana de gener, sota el paraigües del Fòrum Social Mundial i la seva Crida a la mobilització global, va desenvolupar-se envoltat dels debats que es donen als altres fòrums socials mundials, regionals, temàtics, nacionals i locals. Més de 5.000 participants, 90 activitats i 200 entitats adherides avalen la seva metodologia organitzativa; i ens fan plantejar-nos quins són els reptes de futur de l'FSCat i dels altres Fòrums.

De fet, el Fòrum té tants punts de vista i opinions que fa impossible i inevitable que hi hagi conflictes. Perquè un espai obert que basa la seva raó d'ésser en la diversitat i pluralitat és capaç d'acollir i acceptar tot tipus d'opinions sobre ell mateix, i de resoldre aquests conflictes de manera integradora, a través del consens. Al Fòrum conviuen corrents polítics de molt diversa índole i grans discussions entre els intel·lectuals i activistes lligats al seu procés. Aquestes discussions tracten des de l'acció política que ha de tenir fins a la seva estructura organitzativa, prestant especial atenció a si el Fòrum ha de ser un espai o un moviment social.

Revolucionari o reformista?

L'acció política que ha de tenir el Fòrum no està consensuada, excepte que cal combinar les lluites polítiques locals amb les globals. S'insisteix que les lluites locals són les que alimenten les globals, és a dir, que la globalitat és resultat de la suma i interacció de totes les localitats.

Ideològicament es presenten en el Fòrum dues visions clarament enfrontades: la revolucionària i la reformista. La primera pretén canviar el sistema capitalista de forma radical, mentre que la segona es conformaria que el canvi es portés a terme en l'última fase del capitalisme, la globalització neoliberal. Per altra banda hi ha una discussió respecte a la relació entre els moviments socials i el Fòrum, amb els poders governamentals, donant-se posicions més col·laboracionistes d'una banda, i postures de confrontació i fins i tot desobediència, de l'altra.

Aquest debat té molt a veure amb el tipus d'organització del que parlem, perquè malgrat que l'autogestió convida a participar i no exclou ningú, és cert que dóna més oportunitats a qui té més capacitats, sobretot financeres.

És el cas de les ONG, que poden ocupar un protagonisme que incomoda els moviments socials de base. Les ONG solen estar més a prop de les postures reformistes, mentre que els moviments socials defenen idees més revolucionàries.

Espai o moviment?

A continuació, el debat que més espai ocupa en els espais de discussió del FSM és el de si es tracta d'un espai o d'un moviment, i de quina ha de ser la seva evolució. Qui defensa l'evolució del Fòrum cap a un moviment de moviments, cas en el qual necessitaria una estructura definida i uns líders determinats, es deixa dur per les ànsies de transformar el món més que pel realisme del que suposaria tal opció. Si el Fòrum tingués líders, declaracions i un programa de treball determinat, deixaria de ser obert i divers, perquè no hi ha dubte que un programa i uns líders no acontentarien al cent per cent els actuals i futurs participants en el procés del Fòrum.
No obstant això, el potencial del Fòrum com a espai no impedeix que alguna cosa així succeeixi. L'única cosa que exigeix és que aquests moviments unificadors no utilitzin el nom del Fòrum per signar les seves proclames. En aquest sentit és important no crear confusió entre les conclusions de l'Assemblea de Moviments Socials i el Fòrum. Perquè aquest no té declaració final ni cap conclusió unitària. Perquè l'èxit de la fórmula dels Fòrums és el seu caràcter incloent, que ens fa ser més dels que mai hem sigut; i intentar reduir tota la diversitat del Fòrum a una declaració faria que els que no es sentin identificats deixen de participar-hi, i la nostra força es veuria reduïda de tal manera que tornaríem a fracassar en l'intent de canviar el món.

Què aconsegueix el Fòrum?

Per parlar del futur del Fòrum és important ser conscients dels seus assoliments i èxits. Es pot dir que el Fòrum ha aconseguit vèncer el neoliberalisme, perquè ha creat un pensament crític, contra el pensament únic, d'aprofundiment en les polítiques neoliberals, a través d'una nova consciència col·lectiva sobre la veritable possibilitat que un altre món és possible. El Fòrum també estimula la pràctica d'una democràcia real i participativa, mitjançant l'autogestió, la diversitat, la pluralitat i el consens. Finalment, podem afirmar que el Fòrum fa més fort al moviment antiglobalització o moviment per la justícia global, a través de l'articulació de xarxes i l'intercanvi d'experiències entre activistes.

El Fòrum ens mostra que un altre món és possible i que amb solidaritat i compromís podem fer-lo realitat. La qüestió no és si guanyarem o no, ni si aconseguirem el poder per canviar el món, sinó què ja estem canviant el món, amb les reunions, trobades, debats, fires, xerrades, assemblees, i tantes altres activitats que al Fòrum es donen i que ens fan aprendre a treballar
millor, a fer-ho amb altres. El Fòrum ens proposa no entrar en dinàmiques competitives amb altres moviments i organitzacions que treballen pel mateix que nosaltres, i ens anima a buscar el que ens uneix en lloc del que ens diferencia, a no voler guanyar les discussions amb votacions on surten guanyadors i perdedors, a decidir per consens, per no excloure ningú i donar així exemple al sistema que pretenem canviar.

Desaprendre el valors del capitalisme

El Fòrum tracta de lluitar pel reconeixement dels classificats com inferiors per no ser homes, blancs i occidentals, promovent una nova forma de ser masculins i femenins. El capitalisme ens assegura que no existeix l'inferior o diferent, allò que no és productiu des d'un punt de vista capitalista, allò que està fora del mercat, basant-se en classificacions socials com les races, el sexe, les nacionalitats i la capacitat adquisitiva. El Fòrum tracta de recuperar i valoritzar els sistemes alternatius de producció, de les organitzacions econòmiques populars, de les cooperatives de treballadors, de les empreses autogestionades, de l'economia solidària. El Fòrum proposa alternatives als conceptes de progrés i desenvolupament. La proposta radica en el fet de donar valor a la vulnerabilitat, la tendresa i la cooperació davant de la productivitat, competitivitat i agressivitat predominants en les societats capitalistes.

El sistema actual ens diu que no existeix l'ignorant, és a dir, allò que no segueix els cànons de la ciència moderna. El Fòrum tracta de crear vincles entre el coneixement científic i altres tipus de coneixement, sense l'objectiu que tots siguin iguals, obrint la discussió de la validesa de tots ells, afavorint la participació de tots els sabers implicats al mateix nivell. La globalització ens diu que no existeix el local, perquè no pot ser una alternativa al global o universal perquè es diu que el local és resultat de la globalització. El Fòrum tracta de recuperar la importància d'allò local, des de l'acceptació que el món és la suma de les seves diversitats.